L'Arelys era una professora d'universitat a Cuba. Aquí, és clar, no va poder continuar fent aquesta professió. S'ha hagut de dedicar a altres coses, com de treballadora en uns laboratoris, però nota la diferència social i de treball entre Cuba i Espanya, i enyora el seu país. Ara les seves filles ja han acabat els cursos de cicles. Ella es va quedar principalment perquè poguessin estudiar.El dilluns ens va venir a parlar sobre Cuba i el canvi que ha significat per ella venir a viure aquí. "Los cubanos nos pasamos el día criticando nuestro país, pero no significa que lo detestemos, ¡al contrario!", deia l'Arelys. Explicava, sobretot, que per a les seves filles també va significar un gran xoc -un gran obstacle per a elles era l'idioma, ja eren grans.
En Gabriel, la Liliana i la Lisbet li van preguntar si se la trobaríem canviada, Cuba, però ella creu que l'essència i la societat cubana no ha canviat; que no canvia tan ràpidament com aquí, per exemple.
Moltes gràcies per tot, Arelys! Sense tu, no aniríem tan ben orientats per fer el documental. T'agraïm la teva col·laboració! Petons i abraçades de tothom!
ei noi, que bé que està anant aixó no? a veure què farem amb l'autan. molts records i a passar-ho com fins ara.
ResponElimina